Ahir ens vam trobar uns quants amb ganes de discutir sobre els centres que hi ha avui en dia i com podrien ser perquè siguin més interessants i acollidors tant per als alumnes com per al professorat. Van sorgir idees utòpiques, coses que són realitat, però semblen malsons, discordances i esperances de que l’ensenyament vagi cap a un camí més lliure i interessant.

Tot i que durant aquesta hora i mitja podríem haver creat els millors centres educatius del món, som realistes. Sabem que hi ha regles que no ens podem saltar, però probablement algunes trampes sí que farem.

Ens falta molt poquet per tornar als centres on treballem i de moment la nostra participació dintre d’aquell entorn és la millor manera d’intentar canviar la vida dels alumnes i professorat. Per difícil que sigui.